Dret de guerra

La Primera Convenció de Ginebra, que regia la situació dels malalts i ferits de les forces armades, signat el 1864.

El dret de guerra és un terme legal que fa referència a l'aspecte de dret internacional que té relació amb les justificacions acceptables per a entrar en guerra (jus ad bellum) i els límits per a la conducta bèl·lica acceptable (jus in bello o dret internacional humanitari).

Entre altres assumptes, el dret modern de guerra tracta les declaracions de guerra, acceptació de rendició i el tracte de presoners de guerra, necessitats militars, distinció i proporcionalitat, i la prohibició de certes armes que puguin causar patiment innecessari.[1][2] Se la considera diferent a altres parts del dret, cosa que pot aportar límits legals addicionals a la conducta o justificació de la guerra. [3][4]

El dret de la guerra es considera diferent d'altres cossos de dret, com ara el dret intern d'un determinat bel·ligerant a un conflicte, que poden proporcionar límits legals addicionals a la conducta o la justificació de la guerra.

  1. «law of war | Definition, Principles, Crimes, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2022].
  2. «DIRITTO in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 12 octubre 2022].
  3. «What is IHL?», 30-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-30. [Consulta: 11 novembre 2019].
  4. United States. Department of Defense law of war manual (en anglès), 2016. OCLC 1045636386. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search